Select Page

Breu Introducció al Porteig

Cada vegada hi ha més famílies que opten per al porteig, com a forma de portar habitualment els seus fills. Aquesta opció té molts avantatges per als nadons i els seus pares, però a què ens referim quan parlem de porteig segur? I de porteig ergonòmic?

Aquest article vol ser una petita introducció al porteig, a la seva cultura i història, i donar unes nocions de porteig segur i ergonòmic.

Què és el porteig?

El porteig és un sistema de portar els nadons per tal de respondre a les necessitats d’aquests i dels seus pares, sobretot de les mares, ja que tradicionalment i històricament han estat elles les encarregades de les criatures.

Els nadons tenen unes necessitats de protecció, seguretat, supervivència, nutrició, calor, benestar, afecte,… que al ser sostingut en braços, trobar-se junt a la mare ( o pare) són resoltes.

Per als adults, la principal necessitat és poder realitzar les activitats diàries. Aquestes activitats són, entre d’altres, tenir cura del nadó, d’altres fills o d’adults dependents, fer les feines de casa, treballar, fer activitats d’oci, relacionar-se amb altres persones, anar a comprar, etcètera.

Què és un portanadons?

Un portanadons és qualsevol objecte que s’hagi creat o aprofitat per a portar un nadó, a la nostra societat els portanadons són cotxets, cadiretes del cotxe, fulards, motxilles,…

En altres regions del planeta o en altres períodes històrics els portanadons han estat confeccionats amb el que les persones tenien disponible, pells, teles, fusta, fibres vegetals, etcètera.

Els portanadons són culturals, i estan influïts per al clima, els recursos, la cultura, la religió, la classe social, l’estatus, l’ètnia, l’edat del nadó, les característiques del portador o l’esdeveniment social al que assisteixen. Això ha fet que els portanadons variessin dins un mateix context social i per tant s’adaptessin per a poder resoldre les necessitats de cada nadó i els seus pares.

En la nostra societat, diferenciem entre portanadons ergonòmics i portanadons que no ho són. També diferenciem entre els cotxets i cadiretes per als cotxes i els portanadons que permeten el porteig. Però, sabem de què parlem quan diem que un portanadons és ergonòmic?

Què vol dir ergonomia i com ho apliquem al porteig?

El DIEC defineix l’ergonomia com a “Ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions físiques i psíquiques humanes, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible.” Això implica que els objectes utilitzats han de ser adaptats al seu usuari, i resolgui les seves necessitats de forma segura, adequada i efectiva.

Parlant de portanadons, l’ergonomia es defineix com a les qualitats que té un portanadons per a adaptar-se a les característiques físiques i psíquiques dels nadons i dels adults que el porten. Això significa que els portanadons han de ser respectuosos amb la postura natural i correcte del nadó, fomentar una bona postura en l’adult, el contacte físic entre ells, la seguretat i la comoditat.

No hi ha un portanadons perfecte per a tothom, sinó que, per a ser adequat, s’ha d’adaptar a cada etapa del desenvolupament del nadó, a les característiques de l’adult, etcètera. El portanadons que s’ha de buscar és l’òptim per a cada nadó i adult en aquell moment determinat, i és per això que si es vol portejar habitualment s’ha de tenir en compte que es poden necessitar més d’un portanadons.

Petits apunts per un porteig segur

L’ergonomia del portanadons és una de les característiques del porteig segur, que no només significa que el nadó no caigui, sinó que ha de complir altres requisits per a poder-se considerar segur.

El porteig segur necessita d’un portanadons adequat per al nadó i a l’adult, que sigui ergonòmic, i estigui ben col·locat i ajustat, i en una altura i amb una posició del nadó correcta.

L’adult ha de portar el portanadons en una altura segura, que li permeti una bona visibilitat, que no el desequilibri o que li causi una mala postura . El nadó ha d’estar en una posició ergonòmica, i amb les vies respiratòries lliures.

Esquena en C, cames en M i altres consideracions.

Quan es parla de postura ergonòmica en els nadons, sovint es parla d’esquena en C i cames en M, que funciona com a imatge mental de la posició correcta, però que a vegades no entenem què vol dir exactament.

Els recent nascuts no tenen una musculatura cervical i una postura de l’esquena igual que els adults, i no poden aguantar el cap tots sols, i és per això un portanadons que mantingui l’esquena dels nadons vertical no segueix la posició natural del petit i no respecta l’ergonomia.

Les cames en M, signifiquen que els genolls han d’estar més amunt que el culet del nadó, i en un angle d’aproximadament 45º. Això s’aconsegueix amb una basculació del maluc amb les crestes en retroversió, que significa que el nadó esta “assegut” al portanadons, amb els genitals en contacte amb l’adult, i no aguantant el pes del petit. Aquesta basculació del maluc fa que els genolls s’elevin, l’esquena es corbi i el nadó adopti una postura natural i correcta que prevé displàsies de maluc i altres patologies posturals.

Per tal que el nadó pugui adoptar la postura correcta, el portanadons ha de tenir una amplitud a la part inferior per agafar el bebè de corba a corba, de genoll a genoll.

Si el portanadons no és ergonòmic, el nadó no té el maluc basculat i pateix una lordosi lumbar i cervical de l’esquena i té tot el seu pes sobre els genitals, i per tant el col·loca en postura no natural i incorrecta.

Per últim, hi ha una altra frase molt utilitzada en porteig que és incorrecta, la que diu que “el nadó ha d’estar panxa amb panxa amb el portejador”, ja que fa pensar que, efectivament, les panxes han d’estar en contacte. Si la panxa del nadó i la del portejador es toquen vol dir que tenen una mala postura, ja que l’esquena es trobi corbada en la direcció incorrecta. A més, segons la mida del nadó quedaria en una posició massa baixa en el tronc de l‘adult.

Aquesta frase s’ha fet servir per a remarcar que els nadons han d’estar orientats al portejador, per tal que tots dos adoptin una postura correcta, segura i que el nadó pugui refugiar-se si els estímuls externs són massa elevats o si té son.