Select Page

Quan la gent sap que utilitzem bolquers de tela la primera pregunta que ens fan és “per què?”, per això vull començar una sèrie d’articles sobre els bolquers de tela responent a aquesta pregunta.

Hi ha moltes raons i cada família sap quins son les que els han fet decidir-se, però exposaré els principals motius que ens van convèncer a nosaltres.

Primer, per la quantitat de químics i substàncies potencialment tòxiques que contenen els bolquers d’un sol ús, com ara el poliacrilat de sodi, compost utilitzat en els tampons fins als anys 80, quan es va descobrir que augmentava el risc de patir un Síndrome del Xoc Tòxic. També, segons un estudi publicat a The Journal of Pediatrics, amb la introducció a la societat dels bolquers d’usar i llençar, la freqüència de dermatitis del bolquer en nadons va augmentar del 7% al 78%. Amb la nostra filla gran vam utilitzar els bolquers d’un sol ús i va tenir dermatitis del bolquer fins que li vam treure. Amb el segon no volíem tornar-hi.

Els bolquers de tela, generalment, estan fets de materials naturals, cotó o bambú, tot i que també n’hi ha de sintètics, sense components químics ni blanquejadors, perfums o altres substàncies que puguin irritar la pell del nadó. A més, son materials que tenen una suavitat i una comoditat major que els bolquers d’un sol ús.

El segon motiu que ens va fer decidir és el mediambiental, un cop t’adones de la quantitat de bolquers que un bebè utilitza en la seva vida. Segons un estudi del National Geographic, són 3796, 4 bolquers al dia durant dos anys i mig, però jo crec que 6 canvis al dia és una xifra més real; llavors estaríem parlant de 5694 bolquers per criatura. Aquests bolquers tarden cap a 400 o 500 anys a degradar-se, tot i que no ho sabem segur, ja que encara desconeixem quin és el temps de descomposició del plàstic. A Espanya, al voltant de 125 milions de bolquers a l’any són llençats en abocadors. Si utilitzem bolquers de tela estalviem gairebé 6000 bolquers plens de plàstic i tòxics als nostres boscos i subsòls.

En la fabricació dels bolquers de tela i dels d’un sol ús també hi ha una diferència significativa en la contaminació del nostre entorn. Per a la  fabricació de bolquers d’un sol ús el consum d’aigua és 2,3 vegades superior que en la dels de tela, així com també l’ús de blanquejadors òptics, lleixius, químics i de cel·lulosa, procedent d’arbres.

Un altre dels motius que ens van fer decidir és l’econòmic, ja que suposa un estalvi important de diners, sobretot si es volen utilitzar amb més d’un nadó.

Els bolquers d’usar i llençar costen aproximadament entre 0,15€ i 0,35€ per unitat i fins a 0,50€ si son ecològics, per tant, 5694 bolquers suposen un total d’entre 911,04€ i 1992,90€ o bé 2847,00€ si en fem servir d’ecològics.

Els bolquers de tela, sense agafar els més econòmics i tenint en compte que volem posar una rentadora dia sí, dia no, valen entre 600,00 i 700,00€, i a més poden servir per a més d’un fill.

Hi ha qui argumenta que com que els bolquers de tela s’han de rentar no suposa un estalvi tant gran, i que contamina igualment. Però aquesta afirmació és fàcilment rebatible.

Per una banda, suposant que cada rentadora costa entre 0,06€ i 0,12€, i que fem 3 rentadores a la setmana durant dos anys i mig, gastarem entre 23,4€ i 46,8€ en rentadores. Llavors hi podem sumar el detergent, però si s’utilitzen nous de rentat el preu es redueix, així com la contaminació, ja que son d’origen natural, biodegradables i ecològiques. Com a màxim i fent una estimació realment generosa a l’alça, estaríem parlant que les costes derivades de l’ús dels bolquers de tela durant la vida d’un nadó seria de al voltant de 150,00€.

Això vol dir que per a un sol fill gastaríem entre 750,00€ i 850,00€, però amb el segon només els 150,00€ de la utilització. I si compréssim bolquers més econòmics, de segona mà o estiguéssim disposats a rentar més sovint, les despeses serien menors. A més, un cop utilitzats es poden vendre de segon mà i recuperar part de l’inversió.

Hi ha altres motius per a utilitzar els bolquers de tela, com per exemple que afavoreixen una postura més ergonòmica en nadons, que prevénen la displàsia de maluc, que els nadons que utilitzen bolquers de tela s’adonen de quan estant molls, fet que afavoreix el l’aprenentatge del control d’esfínters, etc. També hi podem afegir que son realment bonics i que no haver de patir per si se t’han acabat els bolquers dóna una gran tranquil·litat que es tradueix en qualitat de vida.

Jo animo a tots els pares i mares a provar-los i a que no tinguin prejudicis, ja que els bolquers que utilitzaven les nostres àvies no tenen res a veure amb els actuals.